Esteve Albert va promoure, va organitzar i va dirigir de manera incansables espectacles per diverses comarques de Catalunya i Andorra.
Aquí reproduïm alguns comentaris sobre aquesta activitat extrets de diversos llibres:
Un quinquenni després l’escenari seria Empúries. Foren dos muntatges: “El desembarcament dels grecs a Empúries” el 1983 i “Les roques i el mar, el blau” el 1984. El primer, inspirat en el treball homònim de Manuel Brunet (1925), evocava el contacte entre grecs i indiketes i relacionava l’Asclepeion emporità, santuari terapèutic i balneari, amb les propietats de les herbes remeieres o medicinals del Canigó. El segon, escrit per Salvador Espriu (1981), descrivia el món llegendari de Sinera barrejat amb els mites clàssics i refeia l’essencial de la cosmovisió de la mà de dos filòsofs: un titellaire i un pescador. En ambdós hi actuà un nombrós grup d’escalencs i escalenques que havia engrescat l’amic trobador Ramon Manent. “Sempre dic, em comenta en Ramon, que va ser l’Esteve qui em va impulsar a fer la carrera que estic fent”.
Aquest abanderat del moviment popular ecologista i de la cultura prehistòrica romandria aquesta dècada vinculat a l’Escala arran que un grup de joves encapçalats per M.D. Piñero amb visió política i cultural alternativa, fonamentada en l’ecologia i una economia més humana i menys depredadora, crearen l’Associació per a la Defensa dels Llocs Sagrats Ancestrals, col.lectiu de defensa i estudi de la mare Terra i els cultes animistes de la prehistòria (una mena d’indigenisme del Pirineu Oriental). Esteve va donar-los-hi tot el suport participant activament en les seves activitats d’estudis arqueològics i de descobertes de monuments. (Xavier Garcia, op.cit)
De tot aquest conglomerat en sortirà grups artístics com “Pyrene” que expandiran pel Rosselló espectacles teatrals, poètics i musicals que esteve Albert anava creant per a fer conèixer fets i personatges de la nostra historia; la iniciativa d’encendre els focs de Sant Joan el cim del Canigó; joves, com aleshores en Jordi Barrer, que van representar el moviment de renovació de la cançó a la Catalunya Nord; les trobades per celebrar els Jocs Florals de la “Ginesta d’Or” , a Perpinyà, o be l’impuls donat a la revista “tramuntani”.
En ocasions, Esteve Albert també participava fent d'actor en aquests muntatges teatrals. Així va participar com a Hamlet, protagonista principal de l'obra de Shakespeare, com veiem en aquesta foto extreta d'una filmació del fotògraf Pérez-Reus:
Aquí reproduïm alguns comentaris sobre aquesta activitat extrets de diversos llibres:
Un quinquenni després l’escenari seria Empúries. Foren dos muntatges: “El desembarcament dels grecs a Empúries” el 1983 i “Les roques i el mar, el blau” el 1984. El primer, inspirat en el treball homònim de Manuel Brunet (1925), evocava el contacte entre grecs i indiketes i relacionava l’Asclepeion emporità, santuari terapèutic i balneari, amb les propietats de les herbes remeieres o medicinals del Canigó. El segon, escrit per Salvador Espriu (1981), descrivia el món llegendari de Sinera barrejat amb els mites clàssics i refeia l’essencial de la cosmovisió de la mà de dos filòsofs: un titellaire i un pescador. En ambdós hi actuà un nombrós grup d’escalencs i escalenques que havia engrescat l’amic trobador Ramon Manent. “Sempre dic, em comenta en Ramon, que va ser l’Esteve qui em va impulsar a fer la carrera que estic fent”.
Aquest abanderat del moviment popular ecologista i de la cultura prehistòrica romandria aquesta dècada vinculat a l’Escala arran que un grup de joves encapçalats per M.D. Piñero amb visió política i cultural alternativa, fonamentada en l’ecologia i una economia més humana i menys depredadora, crearen l’Associació per a la Defensa dels Llocs Sagrats Ancestrals, col.lectiu de defensa i estudi de la mare Terra i els cultes animistes de la prehistòria (una mena d’indigenisme del Pirineu Oriental). Esteve va donar-los-hi tot el suport participant activament en les seves activitats d’estudis arqueològics i de descobertes de monuments. (Xavier Garcia, op.cit)
De tot aquest conglomerat en sortirà grups artístics com “Pyrene” que expandiran pel Rosselló espectacles teatrals, poètics i musicals que esteve Albert anava creant per a fer conèixer fets i personatges de la nostra historia; la iniciativa d’encendre els focs de Sant Joan el cim del Canigó; joves, com aleshores en Jordi Barrer, que van representar el moviment de renovació de la cançó a la Catalunya Nord; les trobades per celebrar els Jocs Florals de la “Ginesta d’Or” , a Perpinyà, o be l’impuls donat a la revista “tramuntani”.
En ocasions, Esteve Albert també participava fent d'actor en aquests muntatges teatrals. Així va participar com a Hamlet, protagonista principal de l'obra de Shakespeare, com veiem en aquesta foto extreta d'una filmació del fotògraf Pérez-Reus:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada