Programa d'actes de l'Any Esteve Albert 2014

FEBRER
2 MOLLET DEL VALLÈS Interpretació coral piano i orquestra poema "Esperem Sempre", d'Esteve Albert. Pelegrí Bernil

8 DOSRIUS   Acte d' inauguració del Centenari i taula rodona 18,00 h Ajuntament de Dosrius

9 BELLCAIRE D'EMPORDÀ Presentació Centenari i  llibre "La Memòria de l'Esteve Albert"
16,30 Església de Santa Maria Castell Palau de Bellcaire Ajuntament de Bellcaire / Assoc. Bandera de Catalunya

MARÇ

7 SANT VICENÇ DE MONTALT Inauguració del nom Esteve Albert a l'Institut de Sant Vicenç de Montalt i homenatge a E. Albert 13,00h. LLoc: Centre Cívic de Sant Vicenç de Montalt. Parlarà: Agustí Barrera. Els alumnes recitaran poemes i presentaran un espectacle d'homenatge a Esteve Albert i els seus llibres.

8 BELLCAIRE D'EMPORDÀ La Cuca de Llum 17,00 h Local Social de Bellcaire
Escola El Rajaret i Associació Bandera de Catalunya

9 CALDES DE MONTBUI Interpretació coral piano i orquestra poema "Esperem Sempre", d'Esteve Albert 18,30 h. Casino Pelegrí Bernil.

14 MATARÓ Presentació del llibre "Camins de Poesia"19,30 Dòria llibres. Voliana Edicions. Parlaran: Miquel Reniu, Josep Puig i Jordi Solé i Camardons.

21   LA SEU D'URGELL    Presentació de "Camins de poesia" Voliana Edicions. 

26 BARCELONA Presentació del llibre "Camins de Poesia" 19,00 h Llibreria La Impossible. Voliana Edicions. Parlaran: Carles Duarte i Montserrat, Josep Puig, Miquel Reniu i l'editor.


ABRIL
18 BELLCAIRE D'EMPORDÀ Mercat Medieval Tot el dia Castell Palau de Bellcaire d'Empordà Assoc. Bandera de Catalunya.

18 BELLCAIRE D'EMPORDÀ Bandera de Catalunya 22,00 " "
19 BELLCAIRE D'EMPORDÀ Jornada Centenari Esteve Albert a l'Empordà Tot el dia " Comissió Centenari Empordà
19 BELLCAIRE D'EMPORDÀ Mercat Medieval Tot el dia " Assoc. Bandera de Catalunya
19 BELLCAIRE D'EMPORDÀ Bandera de Catalunya 22,00 " "
19 a 10/5 BELLCAIRE D'EMPORDÀ Exposició Centenari


MAIG
7 MATARÓ Debat a M1TV Televisió de Mataró sobre E. Albert Mataró M1TV Mataró

BARCELONA Taula rodona  sobre Esteve Albert Ateneu Barcelonès Comissió Centenari.

JUNY
22 PICA DE CANIGÓ Excursió flama del Canigó  homenatge E. Albert. Tot el dia. Comissió Centenari.

23 MATARÓ Arribada flama del Canigó i record E. Albert 19,00h. Ajuntament de Mataró

JULIOL
5 BELLCAIRE D'EMPORDÀ Tradicional sopar de Bandera de Catalunya i Concert del Centenari d'Esteve Albert Bellcaire d'Empordà Bandera de Catalunya

6 VILASSAR DE DALT Projecció audivisual i recull històric fotografies del Retaule dels Sants Màrtirs 22,00 Pati Museu Arxiu Secció fotografia Museu Arxiu i Ajuntament de Vilassar de Dalt

12 DOSRIUS Jornada Centenari Esteve Albert al Maresme Tot el dia Dosrius Ajuntament de Dosrius

12 a 31 DOSRIUS Exposició Centenari Dosrius Ajuntament de Dosrius.

20 VILASSAR DE DALT Lectura teatralitzada de textos de l'Esteve Albert 22,00 Pati Museu Arxiu El Ternal Teatre- Casal Popular- Museu Arxiu i Ajuntament.

26, 27 BELLCAIRE D'EMPORDÀ Bandera d'Estiu. Visites teatrelitzades. Castell Palau de Bellcaire d'Empordà. Bandera de Catalunya

AGOST
2 CABÓ (Alt Urgell) Acte record Esteve Albert 13,00 Monument Esteve Albert Ajuntament de Cabó i Amics de Caboet
2 a 8  CABÓ (Alt Urgell) Exposició Centenari Ajuntament Ajuntament de Cabó i Amics de Caboet.

2 i 3 BELLCAIRE D'EMPORDÀ Bandera d'Estiu. Visites teatralitzades Castell Palau de Bellcaire d'Empordà Bandera de Catalunya.

9 LA SEU D'URGELL Jornada Centenari Esteve Albert a l'Alt Urgell- Retaule de St Ermengol Tot el dia la Seu d'Urgell Comissió Alt Urgell/ Patronat Retaule de Sant Ermengol.

9 a 23 LA SEU D'URGELL Exposició Centenari la Seu d'Urgell Comissió Centenari Alt Urgell.

SETEMBRE
6 i 7 ORGANYÀ Exposició Llibres d'Esteve Abert Tot el dia Festa del Llibre Pirinenc Ajuntament d'Organyà.

20 PRINCIPAT D'ANDORRA Jornada Centenari Esteve Albert a Andorra Tot el dia Andorra la Vella i Escaldes Engordany. Comissió Andorra

OCTUBRE
18 TORROELLA DE MONTGRÍ Presentació fons sonor Esteve Albert-Maria Dolors Masferrer Museu de la Mediterrània Comissió Centenari Empordà

BARCELONA Jornada Homenatge Esteve Albert i relació amb el Centre d'Agermanament Occitano-Català Museu d'Història de Catalunya Centre d'Agermanament Occitano-Català i Museu d'Història de Catalunya.

MATARÓ Taula Rodona sobre Esteve Albert. Amics de ca l'Arenas

MATARÓ Programa de ràdio "El Racó". Grup d'Història del Casal

NOVEMBRE
MATARÓ Presentació d'una comunicació a la Sessió d'Estudis Mataronins.Comissió Maresme.

MATARÓ Recital de textos poètics, proses i cançons. Sala Cabanyes

DESEMBRE
28 BELLCAIRE D'EMPORDÀ III Pessebre Vivent Cantat. Castell de Bellcaire Comissió Centenari Empordà


ALTRES PROPOSTES
EMPORDÀ
► Edició d'un número especial de la revista El Castell, de Bellcaire d'Empordà dedicada al Centenari d'EA juny - juliol (considerant l'aparició el 19 d'abril…) Cessió d'espais a totes les comissions territorials del Centenari Bandera de Catalunya i Equip editorial del Castell
► Edició de La Cuca de Llum, cantata infantil amb poemes d'EA i músiques de MD Masferrer Poemes, músiques, lletres i dissenys del vestuari de la representació escolar de l'obra a Bellcaire, un recurs per a les escoles i les famílies Bandera de Catalunya, La Caixa i editorial a determinar
► Programes especials E. Albert a TV L'Escala Febrer i abril
► Programa especial E. Albert a Ràdio L'Escala i Ràdio Empordà (Castelló d'Empúries) Febrer i Abril
► Publicació article a la Revista de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà . Bandera de Catalunya i IEBEM
► Recollida de la flama al cim del Canigó, escorta fins a Bellcaire i encesa de fogueres 23 de juny Bandera de Catalunya i Club Atlètic Bellcaire
► Sortides a la Seu, Andorra, Perpinyà... per assistir als actes del Centenari. Bandera de Catalunya i Assoc. de Gent Gran de Bellcaire

Nou llibre: Camins de poesia

Nota de Voliana Edicions en relació al llibre "Camins de poesia" editat el gener de 2014 per aquesta editorial d'Argentona:

El llibre "La Memòria de l’Esteve Albert”, en què l'autor explica les seves vivències amb vuit grans personalitats catalanes. Ha estat la nostra primer proposta a l’Any Esteve Albert. Però no volíem deixar passar aquest any Esteve Albert 2014 en què es compleixen els cent anys del naixement de l’activista de Dosrius sense contribuir al coneixement d’un altre aspecte de l’obra escrita d’Esteve Albert, la poesia.

Fa anys, Antoni Comas ja s’havia queixat del desconeixement que es tenia d’Esteve Albert com a poeta: “La prodigiosa activitat d’Esteve Albert, els seus continus tràfecs i la llegenda creada entorn de la seva personalitat, potser ens fa oblidar sovint que és un home –que és un poeta, que sap, com diu Josep Maria de Segarra, els noms dels vents / i el nom dels torrents / i el nom de les herbes menudes / i el nom de l’ocell estantís / i el nom de les muntanyes del país” . De fet, Manuel Anglada i Ferran va començar a fer-li justícia en el complet estudi de la seva poesia en l’antologia poètica que Editorial Andorra va publicar el 1996.

Val a  dir que la tria dels poemes que hem fet en aquest llibre és exclusivament de l’editor, amb el criteri bàsic d’escollir els poemes que més ens han agradat,  i que  creiem que més s’adiuen a l’esperit del segle XXI, els que més ens emocionen avui. Poemes absolutament vius, amb una riquesa del llenguatge prodigiosa, descartant, per tant, la poesia més èpica, elegíaca o històrica que el lector o l’estudiós ja podrà trobar en altres reculls . Els hem ordenat de manera aproximadament cronològica basant-nos en la publicació en diversos llibres, com es pot veure en l’índex.

I hem volgut batejar aquest recull com “Camins de poesia” perquè el mot “camí” es troba molt sovint en la poesia d’Esteve Albert i alhora perquè defineix la personalitat incansable de l’Albert pels camins de tot Catalunya, Andorra i Occitània. En aquell camins Albert hi veu cels estrellats, crepuscles, albades, postes de sol, rosada dels matins, tempestes, calor i fred, tebior, animalons, herbes i plantes, valls, muntanyes, rius, fonts, boscos, arbres, flors o pedres... i ho contempla tot com un nou Francesc d’Assis, amb una mirada que avui en podríem dir ecològica, fugint de la ciutat i estimant la natura, estimant el país que ell volia lliure.

Volem agrair a Carles Duarte que hagi acceptat fer el pròleg del llibre, justament un autèntica autoritat en poesia i coneixedor de l’obra albertiana. També volem agrair a Josep Puig i Pla que ens hagi facilitat materials per a l’elaboració d’aquest recull i que ens hagi animat a publicar-lo.

Les filles parlen del pare

 Maria Carme Albert i Subirà, filla d'Esteve Albert, escriu sobre el seu pare:

El que sí puc dir és que era un home que imposava el seu criteri per la senzilla raó que tenia una filosofía de la vida tan clara que no hi havia manera de qüestionar-la.

Podia arribar a casa i dir-te: “Vine amb mi!”, i tu, sense preguntar on l’acompanyaves, pensant quina en portava de cap. Al final resultava que era el dia de Sant Joan, i com que al Canigó hi encenien la flama, s’hi havia de pujar.

Les memòries més agradables que tinc són referents al Pessebre Vivent d’Andorra. Quina emoció quan arribava el dissabte a la tarda i sabíem que aquella nit hi havia representació!. Recordo abrigar-me com un botifarró, ja que la neu a fora ens arribava més amunt dels genolls, i apa!, vestits de pastorets o d’àngels o del paper que ens toqués fer, anàvem corrent a cercar els nostres amiguets que també hi sortien. En concret, el paper que ens va agradar més va ser el de pastoreta, ballant el ball de bastons. Formava part d’un grup de pastors que fins ben avançada la representació no baixava a adorar l’infant. Això significava que ens quedàvem a la vora del foc fent la “condimentació” que volia dir fer bullir l’olla amb vi, pomes i sucre i quan ja estava calenta la bevíem en uns bols de fusta que hi donaven un sabor molt especial.

Recordo que el Pessebre començava amb un quadre plàstic, on totes les figures estaven immòbils mentre la música sonava pels altaveus.

I era igual que l’hagués vist molts cops, sempre em causava la mateixa impressió. La mare, que mirava des de la finestra de casa nostra, deia que no se’l volia perdre per res del món aquell moment.

Fragment extret del Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, Duos Rios, abril 2004.

Rita Albert i Subirà escriu:
Enmig de les trifulgues (del Mataró de la postguerra, 1945) recordem un pare i una mare gens ni mica amoïnats. Ben segur que n'havien d'estar en una època tan difícil i amb tres fills ja... p.erò, en la nostra memòria hi ha una infantesa feliç, uns moments molt entranyables. (...) el pare, essent de Dosrius, fill de pagesos, tenia a l'abast tot el necessari per a gaudir d'una bona i variada taula, doncs la seva casa envoltada de conreus i vinyes, oferia matèria primera d'una qualitat que, avui en dia, se'n diu allò tan eloqüent: biològica. (...) El pare, molt especialment sempre vetllant per la salut (...) el pare sí que ens n'havia ensenyat a llegir, ell a casa, sol amb nosaltres. Vàrem ésser els únics de Mataró que començàrem a anar a escola sabent-ne ja. (...) Aquelles monges, aquells mètodes carrinclons que tan diferents eren dels seus. I aquells contes catalans amb els quals ens n'havia ensenyat... Sortosament, l'avorriment va durar poc. Ben aviat ens va treure de l'escola (...) El pare, que també havia fet de mestre de solter, sabia el que ens calia. 
Fou el Nadal més tendre i feliç que passàrem a Mataró: el del 1955. El pare ens va fer representar a casa, el seu primer Pessebre Vivent..."
Fragment extret del Monogràfic In memoriam Esteve Albert i Corp, Duos Rios, abril 2004.

                    El dia de la presentació a la Seu d'Urgell de
                    La memòria de l'Esteve Albert.

Entrevista a Dolors Masferrer

Entrevistem a la senyora Dolors Masferrer, que va musicar i interpretar poemes de l'Esteve Albert. Ella ens ha dit tot el que reproduïm aquí:

Jo no tenia cap interès en cantar, ni cantar ha sigut mai la meva vocació.

            El que sí que m’agrada és el teatre i, mentre estava estudiant a Barcelona, vaig aprofitar per anar a l’Institut del Teatre. Ser actriu sí que em feia gràcia. Allà, un dia, algú va dir que hi havia un senyor que buscava gent per a organitzar sopars medievals  al castell de Castelldefels i m’hi vaig presentar. El primer que em va dir l'Esteve Albert és si sabia la cançó “A la vora de la mar n’hi ha una donzella, .....” La vaig més o menys taral·lejar, li devia semblar bé i em va donar cançons de trobadors per a cantar als sopars medievals: “Tant m’abelís”, “ Kalenda maia”, “Bella dona cara”, ....

            Després vaig col·laborar amb Esteve Albert  en altres actes que va organitzar, i sempre es tractava de cantar alguna cosa. Potser l’últim acte en el que vaig col·laborar  va ser un muntatge que es continua fent a Bellcaire d’Empordà el divendres sant a la nit i que s’anomena “Bandera de Catalunya” . Allà hi cantava també en Ramon Manent. Va ser ell que em va dir de cantar junts cançons tradicionals catalanes, i així va ser com més tard vaig conèixer la Francina, la professora de música del vostre institut.

            Això que em pegunteu de compondre les cançons, és una cosa que em fa més vergonya que res més, perquè com diuen, la ignorància és molt atrevida. Jo no sabia música. Sabia reconèixer les notes sobre un pentagrama i no gaire res més. Què feia? Doncs mirava de cantar-les, suposo que les gravava en un casset i després mirava de trobar les notes en un pianet que no deu fer ni dos pams. La veritat sigui dita, no és res del que em senti orgullosa.

            Quantes i quines vaig cantar i per què? Doncs no ho sé. Ara mateix només tinc a casa el llibret aquest de El ball de l’ós i les vaig fer perquè Esteve Albert va voler fer un espectacle amb criatures també a la plaça de Bellcaire i no sé si a algun altre lloc.

            No sé si tot això et serveix per a contestar una mica les preguntes.

            Una abraçada i sort amb aquesta optativa.

                        Dolors

Aquí podeu escoltar algunes de les cançons

La Dida
La Lluna La Bruna
Sol-Solet
Fum,Fum,Fum
Que li darem

Entrevista a Agustí Barrera

Entrevistem a Agusti Barrera, historiador que ha escrit articles sobre l'Esteve Albert  i la seva època.
 

- Ha conegut a Esteve Albert en persona?

El vaig conèixer l’any 1986 a Mataró

- Com és que es va començar a interessar per l’Esteve Albert?
 
Com a historiador m’interessava la seva versió sobre la guerra dels tres anys ( 1936-39), que ell va viure com a militant de l’organització independentista Nosaltres Sols ! (NS!)
Després de l’ocupació de Catalunya el gener de 1939, E.Albert s’integrà a una organització patriótica resistent, el Front Nacional de Catalunya( FNC). A la seva casa pairal  de Dosrius el 18/04/1946, s’hi celebrà la Ia Conferència del FNC. 

-Com podría resumir la manera de pensar de l’Esteve Albert?
 
Fou un home que estimava la vida i la seva terra, Catalunya. Molt vital s’interessava i apassionava per temes de literatura, història, teatre. Deia sempre la veritat i això li comportà alguns problemes. Podem dir que era un patriota vital, interessat pels distints aspectes de la nostra cultura nacional. 

- Segurament ja sap que properament el nostre centre portarà el nom d'Esteve Albert. Creu que és encertada la decisió de posar el nom de l'Esteve al nostre centre?
Del tot, i per tres raons:
1.- És un exemple de català que fou fidel a la seva pàtria.
2.- Fou un home honest, que sempre va defensar la veritat
3.- És un referent de la història comarcal del Maresme

- Quina importància té l'Esteve Albert en la història del nacionalisme català?
Ell representava amb la seva organització NS! i Estat català (EC), l’independentisme dels anys trenta d’abans de la guerra del 1936-39. Ells foren els precursors de l’actual independentisme, sense el seu esforç i sacrifici, ben segur que l’independentisme ara, no seria hegemònic 
- Fa poques setmanes, vosté va fer una conferència sobre Esteve Albert a Arenys de Munt. De que va parlar?
De la seva trajectòria resistent durant la dictadura franquista. De com publicava una revista clandestina que es deia, Horitzons, dels seus viatges a l’Estat francés per parlar amb els exiliats polítics. De com va ajudar al FNC i les seves xarxes d’evasió pels Pirineus, a passar i amagar aviadors aliats, jueus, i fugitius de l’Europa ocupada. Del nucli de NS! a Mataró, unes 30 persones i de la seva activitat  cultural, i política, a la ciutat

Es veritat que vosté té molts llibres sobre l'Esteve Albert?
 
No els he comptat, però potser uns 8 o 10

- Quins llibres escrits sobre Esteve Albert ha escrit i quins considera que son més importants?
 
Com a historiador el que més m’interessa és: Quatre boigs de Mataró. Combat per Catalunya (1930-1937) editorial Rafael Dalmau, Barcelona 1979. És un llibre autobiogràfic, on fa una exposició del moviment independentista (separatista) es deia en aquella època, en el període de la preguerra. Escrit amb un estil àgil, dóna molta informació de la societat catalana dels anys trenta, i de la mataronina en concret.