Diccionari Essencial Esteve Albert

En aquest article inclourem alguns mots o conceptes claus que defineixen la manera de ser i l'activitat d'Esteve Albert i Corp.

(article en contrucció)

• Andorra: Hi va anar a viure l'octubre de 1956 i hi va morir el 10 d'octubre de 1995. Anar a viure a Andorra va ser com una mena d'exili voluntari per fugir de l'ambient franquista. Publica bona part de la història d'Andorra en diversos llibres.

• Argentona: Esteve Albert fa un gran elogi de la pagesia i dels argentonins en el llibre Argentona i els argentonins.Conceptes bàsics de l'escola de saber viure bé (1988)

• Barcelona: Malgrat ser partidari de fugir de les grans ciutats, durant la dècada dels anys 60 tingué despatx, vivenda i lloc de treball al núm. 110 del carrer de Balmes de Barcelona. Un pis propietat del comte Alba de Liste. A l'església de Santa Maria del Pi hi va representar el Retaule de la Mercè, obra que va ser premiada. També hi representà obres com La Marieta de l'ull viu, La consueta de sant Jordi.

• Bellcaire d'Empordà: Hi representà Bandera de Catalunya.

• Cabó: Hi representà Arnaldeta de Caboet, pubilla de les Valls d'Andorra.

• càtar: Lluís Racionero a la novel·la L'últim càtar (2000) crea el personatge d'Eteri Albret inspirat en Esteve Albert.

• Consell Nacional de la Democràcia Catalana: Hi participa representant els grups polítics de l'interior de Catalunya amb l'objectiu de recuperar la democràcia després de la Segona Guerra Mundial.

• COR: Sigles dels Cavallers de l'Ordre del Retrobament format per gent de Mataró i del qual Esteve Albert va ser la clau de volta. Van elaborar el 1948 un decàleg basat en l'espiritualitat, la justícia, la bondat i la bellesa.

• Creu de Sant Jordi: l'any 1990 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi

•  Cultura prehistòrica: Albert va estudiar les roques zoomòrfiques que es troben a Catalunya i les relacionava amb cultes d'arrel druídica. Els druides i el món cèltic van ser un dels seus centres d'atenció.

• Dona: Publica Manat d'homenatge a 15 dones catalanes en ocasió de l'any Internacional de la dona 1975.

• Dosrius: Poble del Maresme on va néixer Esteve Albert el 4 de febrer de 1914.S'hi troba un monument i una plaça en el seu honor. El poble li ha dedicat diversos homenatges. Els diversos ajuntaments de Dosrius han realitzat una activitat incansable per donar a conèixer l'obra d'Esteve Albert.

• Empúries: Hi va realitzar diverses representacions teatrals centrades en episodis de la història de Catalunya que ell volia donar a conèixer per millorar el coneixement i l'autoestima dels catalans. També hi representà Medea.

• Editor: L'any 1944 funda clandestinament amb Josep Benet les Edicions de Negra Nit. Com que els llibres no es podien editar legalment dins l'Estat espanyol hi posa el nom de ciutats estrangers per esquivar la censura franquista.

• Ecologista: Alguns dels investigadors de l'obra d'Esteve Albert com Xavier Garcia el consideren un ecologista perquè defensa molts dels valors propis de l'ecologisme com l'amor a la natura, la valoració dels entorns naturals, etc.

• Flama del Canigó: Amb el seu amic Pujade va ser l'iniciador el 1957 de la Flama del Canigó dins la tradició dels Focs de Sant Joan. Una flama que es repartia per tot el país com a símbol de catalanitat.

• Fabra, Pompeu: Va relacionar-se amb el gramàtic Pompeu Fabra i amb moltíssimes personalitats del món cultural català.

• Girona: Hi representà De Nativitate Christi.

• Historiador: Va escriure molts llibres d'història i representacions teatrals de moments de la història de Catalunya com: “Retaule de Sant Armengol” (Seu d’Urgell), “Bernat de Santa Eugènia, senyor de Pals i lloctinent de Jaume el Rei” (Pals), “Bandera de Catalunya. La fi del comtat d'Empúries” (Bellcaire d'Empordà), “Sibil·la de Fortià” (Castelló), “Història dels Reis d’Orient” (Cadaqués), “Medea” (Palamós) i “El desembarcament dels grecs a Empúries”.

• L'Escala: Hi va representar una adaptació de Solitud de Víctor Català.

• Mare: Sempre va seguir, a la seva manera, la consigna que li va dictar la seva mare: "noi, tu a la idea"

• Maresme: Esteve Albert va nèixer a Dosrius, va viure a Mataró alguns anys, va escriure un llibre sobre Argentona, va tenir molta relació amb Sant Vicenç de Montalt i va dirigir muntages teatrals en totes aquestes localitats i a Vilassar de Mar.

• Mataró: L'any 1930 es va traslladar a viure a Mataró i hi va viure fins al 1956 que se'n anar a viure a Andorra. Sobre aquest anys de vida mataronina hi ha el testimoni del seu llibre Quatre boigs de Mataró.

• Món rural: No era partidari de les grans ciutats, deia que la ciutat ideal hauria de tenir 35.000 habitants, per tant calia fugir de ciutats grans com Barcelona (ho va afirmar en una entrevista que li va fer X.Garcia el 1988 al diari Avui)

• Nacionalista català: Per a Esteve Albert Catalunya era el centre de la seva activitat i ja de ben jove era independentista. Va militar a les organitzacions Nosaltres Sols, Estat Català i Front Nacional de Catalunya.

• Occitània: Albert va difondre en la realitat i la història d'Occitània i va participar en les primeres trobades del Cercle d'Agermanament Occitano-Català. Va publicar Destí de Catalunya i Occitània (1998)

• Palestra: És mogué de ben jove, als 18 anys, a Palestra (associació cultural i dels joves catalans), fundada per Josep Maria Batista i Roca.

• Pedres (o roques): Esteve Albert cercava en les pedres explicacions del passat humà, fins i tot ho reflecteix en alguns dels seus poemes: "Retorneu-me els vells camins / deu-me l'amor de les pedres/ l'obra dels arbres antics...". Estava interessat per les roques zoomòrfiques i les relacionava amb cultes d'arrel druídica.

• Perpinyà: Hi va representar El retaule de la Soledat.

• Pessebres vivents: Va ser l'inventor i impulsor dels pessebres vivents. El primer i un dels més coneguts va el d'Engordany a Andorra. També va tenir molt ressò el de Sant Vicenç de Montalt.

• Poesia: Va escriure diversos llibres de poesia com ara "Única amor" (1945), "Petita vall" (1946), "Cançó de la vida enllà" Premi Ciutat de Barcelona 1973, "Invocació al retrobament" (Argentona, 1996). La major part de la seva poesia es troba a: "Obra poètica" (1996). El darrer recull de poesia és "Camins de poesia" (Argentona, 2014)

• Quatre boigs de Mataró: Llibre publicat el 1979 que porta per subtítol "Combat per Catalunya (1930-1937). Se centra en la vida de quatre militants de Nosaltres Sols de Mataró: Joan Bachs, Domènec Gironès, Joan Layret i ell mateix, i en els esdeveniments històrics d'aquells anys.

• Religió: Esteve Albert era catòlic practicant. Va estudiar al Seminari, tot i que en va sortir sense fer-se capellà. Fou membre actiu de la FEJOC, Federació de Joves Cristians de Catalunya, i moltes de les seves obres teatrals van ser sobre temes religiosos. Ho podem comprovar quan parlem de la seva activitat històrica i en les obres de teatre que va organitzar. Durant la guerra civil va salvar a molts creients i religiosos del perill de ser assassinats pels incontrolats.

• Rosselló (o Catalunya Nord): Va realitzar una activitat cultural molt intensa a les comarques de la Catalunya Nord. Al Rosselló va impulsar la revista clandestina Tramuntana i els primers cursos de català, hi va representar pessebres vivents i obres com Canigó o El misteri de sant Pere Ursèol.

• Saviesa popular: Li agradava parlar "amb pagesos, pastors i perdularis que li proporcionaven més saviesa popular, més capacitat lingüística, més intensitat de vida" (X.Garcia)

• Sant Just Desvern: Durant alguns anys va dinamitzar una intensa activitat cultural en aquesta població al voltant del grup de teatre de l'Ateneu Santjustenc.

• Sant Francesc: Diversos coneixedors de l'obra albertiana el consideren un practicant de la bondat franciscana. No li interessaven els diners sinó les persones i tota la vida natural. Ell mateix va dedicar un poema a Francesc d'Assis.

• Sant Vicenç de Montalt: Durant els anys seixanta del segle XX va estar molt involucrat amb aquesta població en l'organització de representacions teatrals, dinamització d'actes culturals de tota mena i en la creació d'habitatges socials. Per aquesta raó se li va fer un monument que podem veure a l'entrada de l'església.

• Sindicalisme: Va militar en el sindicalisme catòlic català en la línia de la doctrina social de l'església.

• Solitud: Va escenificar la representació teatral del gran clàssic de Caterina Albert (Víctor Català) al teatre Capsa de Barcelona el 1954.

• Teatre: va ser una de les activitats centrals d'Esteve Albert tan pel que fa a les obres religioses com a les de caràcter històric. Però també va escenificar clàssics universals com l'Odissea, obres sobre els personatges Dianira o Penèlope, va representar també Medea, Nausica i Dones de Troia o clàssics catalans com Solitud. Va publicar obres de teatre com Camí de ramats (1997)

• Vilassar de Dalt: Hi va representar l'obra El Retaule dels Sants Màrtirs des dels anys setanta i durant molts anys.

• Xavier Garcia i Pujades: Periodista, autor de dues biografies d'Esteve Albert. El defineix com un pelegrí de l'Absolut i com el penúltim fraqnciscà.