Entrevista a Josep Puig i Pla

Entrevistem a Josep Puig Pla de Mataró, llicenciat en Filosofia i Lletres, perquè és un historiador que ha fet diversos treballs sobre Esteve Albert.

- Com és que es va començar a interessar per l'Esteve Albert?

A partir de la coneixença amb el Sr. Josep Reniu, mataroní i contemporani seu, que havia col·laborat amb Esteve Albert en moltes iniciatives. Albert i Reniu havien fet teatre junts i participat en diverses accions culturals d’orientació catalanista. En moltes obres de teatre escrites per Albert, a partir de 1951, hi participà Josep Reniu com a actor i a vegades també com a director. La primera va ser ‘Camí de ramats’ i en vingueren d’altres com ‘Medea’, ‘Solitud’ de Víctor Català, ‘El comte Arnau’ de Maragall, representades en diversos pobles del Maresme, Caldetes, Sant Vicenç, Dosrius, a Barcelona i en altres poblacions. 

  

- Quins treballs ha realitzat vostè sobre Esteve Albert?

Vaig ajudar el Sr. Reniu en la preparació i edició del llibre ‘Esteve Albert i Corp. Esbós biogràfic’ (publicat el 1998), d’homenatge a Esteve Albert, un cop aquest ja havia mort. També vaig preparar l’edició del llibre ‘Camí de ramats. Obra teatral d’ambient muntanyenc’ (1997), amb una introducció i notes a peu de pàgina.

El 2004 l’Ajuntament de Sant Vicenç ens va editar ‘Esteve Albert des de Sant Vicenç de Montalt’, escrit conjuntament amb el cronista del poble Sr. Antoni Buch i Esteban i el periodista mataroní Joan Salicrú. A més he publicat alguns articles a la premsa i a la revista d'història ‘DUOS RIOS’, que promou l'Arxiu Històric Municipal de Dosrius, el poble natal d’Albert.

-Que destacaria d'aquests treballs fets per l'Esteve Albert al Maresme?

Esteve Albert va deixar molta petjada. A Mataró va escriure a la premsa, es van representar obres teatrals seves, va participar en la recerca arqueològica i etnològica, va col·laborar amb el Museu de Mataró i el Museu Arxiu de Santa Maria i va intentar alguna promoció urbanística. Tot i viure a Andorra no va deixar mai els contactes amb el Maresme. Així realitzacions seves van tenir lloc a Teià, Alella, Canet, Vilassar.

Però possiblement on va deixar més empremta ha estat a Sant Vicenç de Montalt. Quan es va presentar al poble el 1963 el van acollir molt bé. I a partir de les seves idees l’Ajuntament, amb algunes personalitats barcelonines que hi tenien la segona residència, es va formar el Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme. El Patronat va impulsar el retaule nadalenc ‘De Nativitate Chistri’, que es representava a l’església parroquial i que va tenir molta repercussió.

Potser el que ha quedat més van ser dues promocions urbanístiques que van permetre construir cases per a la gent del poble en un moment que n’hi havia necessitat: Montaltnou (80 habitatges, 1967-1971) i La Cortesa (60 habitatges, 1980-1983).

- Com podria resumir la manera de pensar de l'Esteve Albert?

Esteve Albert era un gran activista, interessat en millorar les condicions de vida de les persones i en el reconeixement de Catalunya. Per això es va preocupar per la cultura, el turisme, l’urbanisme, escrivint obres de teatre, que es representaven en els pobles, engrescant molta gent a participar-hi (actors, tècnics, col·laboradors), potenciant els recursos propis de cada lloc.

Era un patriota català que, tot i la seva militància en partits independentistes, sempre va cercar l’entesa amb altres persones, encara que no pensessin com ell. A més, durant el franquisme, va aconseguir que autoritats locals, provincials i estatals col·laboressin amb ell. Tenia un gran sentiment d’estimació i respecte per la natura, que ara en diríem ecologista, i mirava molt cap a Europa, és a dir que també va ser un europeista de primera hora.

- Segurament ja sap que properament el nostre centre portarà el nom d'Esteve Albert, que és per aquest motiu
que li fem aquesta entrevista. Creu que és encertada la
decisió de posar el nom de l'Esteve al nostre centre?

Si així s’ha decidit, bé està. Ell, com us he explicat, va aportar molt a Sant Vicenç (us recomano el llibre citat), és el poble del Maresme on ha quedat mes petja i un dels que més a tot Catalunya.

Els pobles i les persones han de ser agraïts i reconèixer les persones i entitats que han fet aportacions positives.

- Com creu que reaccionaria ell si sabés que el seu nom serà la identitat del nostre Institut?

Crec que deuria estar content i ho veuria com un reconeixement a la seva tasca, tot i que em sembla que els homenatges cap a ell no li agradaven massa per la seva modèstia.