Antoni Buch:
Si el
mal estruc
fat es fes ric
fat es fes ric
o et fes poruc
perdut jo estic...
Per això dic
que és més bonic
de tenir un xic
d’empenta i lluc
i, per escut, un
tros de de buc
i, de diner, sols un pessic
i no dir mai res "No puc"
i anar desfent tot embolic
no fer el savi ni fer el ruc
i anar esprement de
tot el suc,
que no ésser vil o fer l’inic.
Esteve Albert
Sant
Vicenç de Montalt, abril de 1964
INSOMNI
Sobre la meva teulada
hi cau la pluja amplament.
Sobre la meva teulada
bot la pluja i xiula el vent.
Adormir-me no podria
aquesta nit inclement.
Sobre la meva teulada
bot la pluja i xiula el vent.
Penso en la meva estimada
-sempre ets tu el meu pensmanet-
sobre la meva teulada
bot la pluja i ciula el vent.
És massa sola ma cambra
massa pluja i massa vent!
Et voldria aquí a ma vora
sentir el teu respir dorment
-lleu, per a no despertar-te,
et besaria suaument-.
Sobre la meva teulada
bot la pluja i xiula el vent.
NEU I GAVINES
Ancorades ran d'onatge,
amb bon sol, en dia clar,
quan tu vares arribar
varen fugir de la platja.
Ara, aquella voladúria
de gavines, la reveus
sobre els pics dels Pirineus.
Pels cims de la vall de Núria
i la immensa serralada
que comença al Canigó
hi ha la mateixa blancor,
la blancor pura i alada,
tota llum, tota claror,
que al teu cor, molt amagada,
vaig endevinar-hi jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada