Entrevista a Dolors Masferrer

Entrevistem a la senyora Dolors Masferrer, que va musicar i interpretar poemes de l'Esteve Albert. Ella ens ha dit tot el que reproduïm aquí:

Jo no tenia cap interès en cantar, ni cantar ha sigut mai la meva vocació.

            El que sí que m’agrada és el teatre i, mentre estava estudiant a Barcelona, vaig aprofitar per anar a l’Institut del Teatre. Ser actriu sí que em feia gràcia. Allà, un dia, algú va dir que hi havia un senyor que buscava gent per a organitzar sopars medievals  al castell de Castelldefels i m’hi vaig presentar. El primer que em va dir l'Esteve Albert és si sabia la cançó “A la vora de la mar n’hi ha una donzella, .....” La vaig més o menys taral·lejar, li devia semblar bé i em va donar cançons de trobadors per a cantar als sopars medievals: “Tant m’abelís”, “ Kalenda maia”, “Bella dona cara”, ....

            Després vaig col·laborar amb Esteve Albert  en altres actes que va organitzar, i sempre es tractava de cantar alguna cosa. Potser l’últim acte en el que vaig col·laborar  va ser un muntatge que es continua fent a Bellcaire d’Empordà el divendres sant a la nit i que s’anomena “Bandera de Catalunya” . Allà hi cantava també en Ramon Manent. Va ser ell que em va dir de cantar junts cançons tradicionals catalanes, i així va ser com més tard vaig conèixer la Francina, la professora de música del vostre institut.

            Això que em pegunteu de compondre les cançons, és una cosa que em fa més vergonya que res més, perquè com diuen, la ignorància és molt atrevida. Jo no sabia música. Sabia reconèixer les notes sobre un pentagrama i no gaire res més. Què feia? Doncs mirava de cantar-les, suposo que les gravava en un casset i després mirava de trobar les notes en un pianet que no deu fer ni dos pams. La veritat sigui dita, no és res del que em senti orgullosa.

            Quantes i quines vaig cantar i per què? Doncs no ho sé. Ara mateix només tinc a casa el llibret aquest de El ball de l’ós i les vaig fer perquè Esteve Albert va voler fer un espectacle amb criatures també a la plaça de Bellcaire i no sé si a algun altre lloc.

            No sé si tot això et serveix per a contestar una mica les preguntes.

            Una abraçada i sort amb aquesta optativa.

                        Dolors

Aquí podeu escoltar algunes de les cançons

La Dida
La Lluna La Bruna
Sol-Solet
Fum,Fum,Fum
Que li darem

Entrevista a Agustí Barrera

Entrevistem a Agusti Barrera, historiador que ha escrit articles sobre l'Esteve Albert  i la seva època.
 

- Ha conegut a Esteve Albert en persona?

El vaig conèixer l’any 1986 a Mataró

- Com és que es va començar a interessar per l’Esteve Albert?
 
Com a historiador m’interessava la seva versió sobre la guerra dels tres anys ( 1936-39), que ell va viure com a militant de l’organització independentista Nosaltres Sols ! (NS!)
Després de l’ocupació de Catalunya el gener de 1939, E.Albert s’integrà a una organització patriótica resistent, el Front Nacional de Catalunya( FNC). A la seva casa pairal  de Dosrius el 18/04/1946, s’hi celebrà la Ia Conferència del FNC. 

-Com podría resumir la manera de pensar de l’Esteve Albert?
 
Fou un home que estimava la vida i la seva terra, Catalunya. Molt vital s’interessava i apassionava per temes de literatura, història, teatre. Deia sempre la veritat i això li comportà alguns problemes. Podem dir que era un patriota vital, interessat pels distints aspectes de la nostra cultura nacional. 

- Segurament ja sap que properament el nostre centre portarà el nom d'Esteve Albert. Creu que és encertada la decisió de posar el nom de l'Esteve al nostre centre?
Del tot, i per tres raons:
1.- És un exemple de català que fou fidel a la seva pàtria.
2.- Fou un home honest, que sempre va defensar la veritat
3.- És un referent de la història comarcal del Maresme

- Quina importància té l'Esteve Albert en la història del nacionalisme català?
Ell representava amb la seva organització NS! i Estat català (EC), l’independentisme dels anys trenta d’abans de la guerra del 1936-39. Ells foren els precursors de l’actual independentisme, sense el seu esforç i sacrifici, ben segur que l’independentisme ara, no seria hegemònic 
- Fa poques setmanes, vosté va fer una conferència sobre Esteve Albert a Arenys de Munt. De que va parlar?
De la seva trajectòria resistent durant la dictadura franquista. De com publicava una revista clandestina que es deia, Horitzons, dels seus viatges a l’Estat francés per parlar amb els exiliats polítics. De com va ajudar al FNC i les seves xarxes d’evasió pels Pirineus, a passar i amagar aviadors aliats, jueus, i fugitius de l’Europa ocupada. Del nucli de NS! a Mataró, unes 30 persones i de la seva activitat  cultural, i política, a la ciutat

Es veritat que vosté té molts llibres sobre l'Esteve Albert?
 
No els he comptat, però potser uns 8 o 10

- Quins llibres escrits sobre Esteve Albert ha escrit i quins considera que son més importants?
 
Com a historiador el que més m’interessa és: Quatre boigs de Mataró. Combat per Catalunya (1930-1937) editorial Rafael Dalmau, Barcelona 1979. És un llibre autobiogràfic, on fa una exposició del moviment independentista (separatista) es deia en aquella època, en el període de la preguerra. Escrit amb un estil àgil, dóna molta informació de la societat catalana dels anys trenta, i de la mataronina en concret.

Entrevista a Josep Puig i Pla

Entrevistem a Josep Puig Pla de Mataró, llicenciat en Filosofia i Lletres, perquè és un historiador que ha fet diversos treballs sobre Esteve Albert.

- Com és que es va començar a interessar per l'Esteve Albert?

A partir de la coneixença amb el Sr. Josep Reniu, mataroní i contemporani seu, que havia col·laborat amb Esteve Albert en moltes iniciatives. Albert i Reniu havien fet teatre junts i participat en diverses accions culturals d’orientació catalanista. En moltes obres de teatre escrites per Albert, a partir de 1951, hi participà Josep Reniu com a actor i a vegades també com a director. La primera va ser ‘Camí de ramats’ i en vingueren d’altres com ‘Medea’, ‘Solitud’ de Víctor Català, ‘El comte Arnau’ de Maragall, representades en diversos pobles del Maresme, Caldetes, Sant Vicenç, Dosrius, a Barcelona i en altres poblacions. 

  

- Quins treballs ha realitzat vostè sobre Esteve Albert?

Vaig ajudar el Sr. Reniu en la preparació i edició del llibre ‘Esteve Albert i Corp. Esbós biogràfic’ (publicat el 1998), d’homenatge a Esteve Albert, un cop aquest ja havia mort. També vaig preparar l’edició del llibre ‘Camí de ramats. Obra teatral d’ambient muntanyenc’ (1997), amb una introducció i notes a peu de pàgina.

El 2004 l’Ajuntament de Sant Vicenç ens va editar ‘Esteve Albert des de Sant Vicenç de Montalt’, escrit conjuntament amb el cronista del poble Sr. Antoni Buch i Esteban i el periodista mataroní Joan Salicrú. A més he publicat alguns articles a la premsa i a la revista d'història ‘DUOS RIOS’, que promou l'Arxiu Històric Municipal de Dosrius, el poble natal d’Albert.

-Que destacaria d'aquests treballs fets per l'Esteve Albert al Maresme?

Esteve Albert va deixar molta petjada. A Mataró va escriure a la premsa, es van representar obres teatrals seves, va participar en la recerca arqueològica i etnològica, va col·laborar amb el Museu de Mataró i el Museu Arxiu de Santa Maria i va intentar alguna promoció urbanística. Tot i viure a Andorra no va deixar mai els contactes amb el Maresme. Així realitzacions seves van tenir lloc a Teià, Alella, Canet, Vilassar.

Però possiblement on va deixar més empremta ha estat a Sant Vicenç de Montalt. Quan es va presentar al poble el 1963 el van acollir molt bé. I a partir de les seves idees l’Ajuntament, amb algunes personalitats barcelonines que hi tenien la segona residència, es va formar el Patronat Pro Cultura, Urbanisme i Turisme. El Patronat va impulsar el retaule nadalenc ‘De Nativitate Chistri’, que es representava a l’església parroquial i que va tenir molta repercussió.

Potser el que ha quedat més van ser dues promocions urbanístiques que van permetre construir cases per a la gent del poble en un moment que n’hi havia necessitat: Montaltnou (80 habitatges, 1967-1971) i La Cortesa (60 habitatges, 1980-1983).

- Com podria resumir la manera de pensar de l'Esteve Albert?

Esteve Albert era un gran activista, interessat en millorar les condicions de vida de les persones i en el reconeixement de Catalunya. Per això es va preocupar per la cultura, el turisme, l’urbanisme, escrivint obres de teatre, que es representaven en els pobles, engrescant molta gent a participar-hi (actors, tècnics, col·laboradors), potenciant els recursos propis de cada lloc.

Era un patriota català que, tot i la seva militància en partits independentistes, sempre va cercar l’entesa amb altres persones, encara que no pensessin com ell. A més, durant el franquisme, va aconseguir que autoritats locals, provincials i estatals col·laboressin amb ell. Tenia un gran sentiment d’estimació i respecte per la natura, que ara en diríem ecologista, i mirava molt cap a Europa, és a dir que també va ser un europeista de primera hora.

- Segurament ja sap que properament el nostre centre portarà el nom d'Esteve Albert, que és per aquest motiu
que li fem aquesta entrevista. Creu que és encertada la
decisió de posar el nom de l'Esteve al nostre centre?

Si així s’ha decidit, bé està. Ell, com us he explicat, va aportar molt a Sant Vicenç (us recomano el llibre citat), és el poble del Maresme on ha quedat mes petja i un dels que més a tot Catalunya.

Els pobles i les persones han de ser agraïts i reconèixer les persones i entitats que han fet aportacions positives.

- Com creu que reaccionaria ell si sabés que el seu nom serà la identitat del nostre Institut?

Crec que deuria estar content i ho veuria com un reconeixement a la seva tasca, tot i que em sembla que els homenatges cap a ell no li agradaven massa per la seva modèstia.